Km 0. iró

Sortim de l'hotel, cap a la nostra dreta on hi ha una rotonda, agafem la GI-2134 direcció Hondarribia per uns metres més endavant passar sota la GI-636, continuem per la GI2134 per al cap de mig quilòmetre arribar a una gran rotonta la qual travessem per continuar de front i passar per sobre d'una ria, res més creuar el pont hem de girar a l'esquerra, ull aquí que el pas de cebra està un poc més endavant, per prendre un passeig peatonal que al principi va paral·lel a la ria i que després en pujada ens portés fins a l’ermita de Santiago.

Km 3.Ermita de Santiagotxo

En la creuada de l'ermita seguim a mà esquerra i com a mig quilòmetre prenem el camí que ascendeix fins al Santuari de Guadalupe. Són 155 metres de desnivell i poc més d'un quilòmeter. Cal dosificar-se al màxim perquè l'etapa és llarga i trencades. En les últimes rampes ja es pot veure la torre picuda d'aquest santuari que guarda la talla policromada de la patrona de Hondarribia. Es creu que procedeix del mascaró de proa d'algun vaixell basc. Al costat del temple hi ha una font (reça no apta per al consum) i darrere un bar-restaurant. També darrere, a poca distància del santuari i fora de l'itinerari, hi ha un fort de l’any 1900 (Km 4,7).

Km 4,7 Santuari de Guadalupe

La panoràmica és sorprenent, amb una immillorable vista de la badia de Txingudi. A l'altra riba veiem Hendaya i a la nostra Hondarribia i Irun. Al costat del Santuari prenem una pista al costat de la Casa Forestal de Jaizkibel, nom de la muntanya que bordejarem a partir d'ara. En breu, després d'unes escales, el camí es divideix en un parell d'opcions: una per a 'alpinistes', més espectacular que va per l'alt i segueix el GR-11 (enllaça a uns 3 km amb l'itinerari oficial) i la dels pelegrins de tota la vida. Passem al costat d'una font camuflada amb la inscripció Any 1940 (Km 6,9) i aviat la pista descendeix.

En aquest tram pot que veiem algunes pottokas, un poni originari del País Basc. Si ha plujat la baixada pot estar resbaladiza i els 'bicigrins' hauran de gestionar amb cura les successives curves. Al rattem creuem un pas canadenc i girem a la dreta en direcció a Pasaia (Km 9,8). El perfil és una mica rompepiernes durant un parell de quilòmetres en els quals sortejarem un altre pas canadiense. Després, la pista descendeix durant altres tants quilòmetres per un bon bosc mixt, supera la indicació de Pasaia Donibane 3,4 km i arriba a la GI-3440 (Km 14,2).

La prenem de front, en ascens, i 150 metres després del punt quilomètric 4 la abandonem per l'esquerra. En aquest punt l'etapa ens obsequia amb una vista sesgada en V del far i la ensenada de Pasaia. El fort descens posterior fa mella, la motxilla emposa cap endavant més del que hauria de ser i convé deixar-se portar i no retenir la inèrcia amb els quadriceps, que acabaran dolorosos. Entrem a Pasai Donibane pel barri de Larrabide i en el tram d’escales trobem el desviament a l’esquerra cap a l'alberg Santa Ana, per als que desitgen pernoctar aquí. La resta continua baixant per la dreta fins a les cases i l’embarcador. Pasaia es divideix en quatre districtes: Pasai donibane, Pasai San Pedro, Pasay Antxo i Trintxerpe.

Km 16,7. Pasai Donibane/Pasatges de Sant Joan

Aquí prenem una petita motora per un preu mòdic i salvem els escassos metres que ens separen de Pasai San Pedro. Després de desembarcar ens dirigim a la dreta, pel carrer Torreatze, i anem bordant la ria cap al mar i passant al costat d'un Centre Cultural Marítim. Ens trobem amb un combat tram d'escales que se'ns farà interminable si ho iniciem amb massa alegria. Sortida a la carretera del Faro de la Plata i 150 metres abans d'arribar a l'edifici ens desviem a l’esquerra per una senda costanera en direcció a Sant Sebastià.

Km 18,9 Faro de la Plata

Aquest bell recorregut al costat del mar és bastant ondulat. Ens surten al pas les ruïnes d'una antiga conducció d'aigua i en un recode fosc deixem un petit merendero de pedra. La senda desemboca en el veïnal del Passeig d'Ulia (Km 20,5).

Passem al costat del número 375, on hi ha una comunitat que dóna acollida al pelegrí i més endavant arribem a un aparcament. Aquí es troba el desviament a l'alberg juvenil Ulía, que es trobe a 150 metres. No donen sopars i es trobi bastant apartat de la ciutat. El Camí descendeix per un entorn envidiable fins a un espectacular mirador sobre Sant Sebastià. En primer terme la platja de la Zurriola i el Kursaal i passada la desembocadura de l'Urumea s'aprecia la platia de la Concha i el Monte Igeldo. Encara ens queda un llarg i bonic passeig fins a l'alberg. Després de la panoràmica girem a la dreta i descendim bruscament fins al carrer Zemoria de Sant Sebastià (Km 23,4).

Seguim més avall cap a la dreta per l'avinguda de Navarra i sortim al passeig paral·lel a la platja de la Zurriola. Hi ha poca pèrdua. Passem per davant del Kursaal, creiem el riu Urumea i fem el mateix amb l'Alameda del Boulevard (aquí es troba l'Oficina de Turisme). Recordeu que a mà dreta es troba el casc vell de Sant Sebastià, on tothom hauria de regalar-se una bona ronda de pintxos.

Km 24,8 Sant Sebastià (Ajuntament) 

Després del túnel sota el Palau de Miramar veurem al pas de vianants de l'esquerra unes fulles grogues (en pegatina). Aquestes orienten cap a l'alberg de pelegrins de la Ikastola Jakintza, gestionat per l'Associació d'Amics del Camí de Guipúzcoa i que obre durant els mesos de juliol i agost. Les senyals porten al costat d'una oficina del Banc Popular i continuen de front pel carrer Matia fins al creuer amb el carrer Escolta Real.

La resta de mesos, si la nostra intenció és dormir a l'alberg juvenil La Sirena, hem de seguir de front darrere el túnel i travessar pel passeig un tram de la platja d'Ondarreta. Després es gira a mà esquerra per continuar en paral·lel per l'avinguda de Satrústegui i passat l'hotel Ezeiza es giga a l’esquerra per agafar el passeig d'Igeldo.

Km 27,6 Sant Sebastià 

Arribada i final d'etapa